Còmplices dels verducs

En una postal llençada per E. Hillesum, víctima del nazisme, des del comboi de la mort camí d’Auswicht va escriure “Vosaltres m’esperareu, veritat?”. E. Hillesum sabia que anava a morir i l’única esperança que li quedava érem nosaltres, les generacions posteriors a la seva per tal que la memòria de les víctimes del nazisme no fora oblidada i es fera justícia. Això és el que està negant-se a València, on l’alcaldessa Rita Barberà, vol soterrar una de les foses comunes del franquisme amb la construcció d’unes tombes per ampliar el cementiri d’aquesta ciutat. Cal dir que aquesta fossa és l’única que queda després que les altres cinc ja han sigut soterrades i conseqüentment oblidades.

Què no em d’oblidar i que em de recordar doncs? La resposta és molt fàcil, el crim i la injustícia patida pels republicans assassinats per una guerra que mai s’havia d’haver produït. Això és el que pretén la memòria històrica i el desterrament de les foses comunes del franquisme i això mateix és el que volen negar alguns, convertint-se d’aquesta manera en còmplices dels verducs franquistes. Per a Herman Cohen, les injustícies causades contra el ser humà en un passat, no sols afecta al corresponent verduc, sinó també al ciutadà actual. Som nosaltres responsables de contar la veritat dels fets, de fer memòria de les víctimes i donar-los els drets que se’ls va negar en el seu moment.

Els nazis eren conscients dels crims que cometien i per això cremaven els cadàvers, per no deixar petjades d’allò que feien. És això el que pretén l'Ajuntament de València?. Per fer-ho, s'amaguen darrere de falses prediccions quan diuen que desterrar les foses comunes és tornar a obrir velles ferides. Més bé, i contràriament al que diuen, es tracta de tancar moltes ferides que encara avui segueixen ben obertes en familiars que no saben on es troben els cadàvers dels seus avis, marits, germans, etc, assassinats injustament.

En conclusió, i seguint amb l’exemple de les paraules de Hernan Cohen, cada generació adquireix el legat de la memòria històrica, és a dir, cada generació es converteix en responsable de tota injustícia comesa en el passat, per tant deu reparar les injustícies sofries pels seus avantpassats. En cas contrari ens convertirem en còmplices de la guerra, còmplices dels assassins que provocaren la guerra i les seves conseqüències. No és cap coincidència que molts represaliats del nazisme escrigueren diaris amb les seves memòries, al igual que molts republicans en la guerra civil i la postguerra, volent deixar constància de les brutalitats produïdes en aquells moments, i nosaltres som responsables de fer-ho saber, de recordar-ho i mai oblidar-ho.

Membre Assemblea Comarcal de les Valls del Vinalopó

Maulets, el jovent independentista